Encetem octubre,
un mes nostàlgic,
si més no, pels que notem els canvis
a flor de pell.
Són tardes que es presten
a mirar enrera,
remenar per casa,
obrir capses, calaixos, carpetes..
revisar l´estanteria dels llibres
i tornar a sentir
sensacions oblidades.
Avui m´he trobat a les mans
el conte de l´ABRIL.
Feia temps que tenia pendent
dedicar-li una entrada,
i avui és el dia!
Il·lustrar aquest conte,
escrit per una mare,
dirigit a la seva filla,
va ser des del principi
un gran repte.
Una aventura plena d´il·lusió i
sensacions compartides,
entre la familia i jo mateixa,
i a través de les paraules,
les idees s´anaven formant,
i les imatges van anar agafant forma.
Cada vegada que me´l miro,
disfruto gairebé tant
com quan el pintava..
La veritat és que a l´Abril,
li escau el seu nom.
És una nena inquieta, alegre,
dolça i viva!
petonets
a tota la familia!
